Manifest (catalá)


NO AL PAGAGAMENT DEL DEUTE
CAP RETALLADA MÉS
FORA ELS GOVERNS DE LA TROICA
PA, FAENA I SOSTRE PER A TOTS I TOTES

papelplumaEn 2014 ens trobem davant una situació extremadament difícil, una situació límit, d’emergència social, que ens convoca a donar una resposta col·lectiva i
massiva de la classe treballadora, la ciutadania i els pobles.

Milions de treballadors i treballadores estan aturats. Tindre unes mans per a treballar; tindre una carrera acabada; disposar de la teua capacitat tant manual
com intel·lectual i no trobar un treball digne és humiliant. S’està malgastant el talent col·lectiu d’una societat, hipotecant-ne indefinidament el futur. Els
treballadors i treballadores no es mereixen aquest agressió a la nostra dignitat col·lectiva.

Centenars de milers de famílies han perdut la casa. No hi ha res de més inhumà que desallotjar una família de casa, sols per alimentar la voracitat insaciable
d’uns banquers sense escrúpols. Banquers als quals els estats serfs de la troica nodreixen a costa d’empobrir encara més la classe treballadora i les
persones més indefenses.

Mentrestant, la patronal, aprofitant el drama de l’atur massiu, abaixen els salaris i empitjoren les condicions de treball a les persones que encara tenen
una ocupació. Treballadors i treballadores que, davant la difícil situació, no poden ni tan sols qüestionar el seu paper de mers explotats/des pel capital. El
sistema intenta obligar-nos a mostrar agraïment als empresaris, convertits pel sistema en benefactors de la societat. És hora de repartir el treball i la riquesa,
i que les persones treballadores puguen sentir-se propietàries del seu futur.

La nostra joventut no té possibilitat de forjar un projecte de vida digne amb les actuals polítiques i es veu condemnada a buscar-se la vida en l’estranger com
abans van fer els nostres pares i avis.

Diem no a un sistema patriarcal que ens arrossega a èpoques del passat, llevant-nos el dret a decidir sobre els nostres cossos, negant-nos la capacitat
per a decidir sobre si volem o no ser mares, provocant la tornada a casa per dedicar-nos a la criança.

Estem patint les polítiques executades pel govern del PP al dictat de la troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea),
consistents en la supressió de drets i l’empobriment generalitzat de la majoria social. Aquestes polítiques que es fonamenten en el pagament d’un deute
il·legítim que no han contret els ciutadans i ciutadanes, són producte de l’especulació bancària i els excessos dels diferents governs.

Privatitzen el que és rendible i ens retallen el pressupost en salut, educació, dependència, transports públics, aigua, energia, comunicacions, serveis socials,
etc., la qual cosa redunda negativament en els nostres drets ciutadans. Es riuen dels nostres majors que pateixen una enorme pèrdua del seu poder adquisitiu,
alhora que veuen que els seus estalvis de tota la vida estan segrestats per l’estafa bancària de les preferents i altres productes financers delictius.

El govern del PSOE, amb el suport del PP, va modificar l’article 135 de la Constitució perquè es prioritze el pagament del deute enfront dels drets i les
necessitats de les persones. Ho van justificar dient que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats i que calia ser austers i, per tant, era
imperatiu retallar el dèficit. No obstant això, no hi ha hagut cap retallada a l’hora d’injectar desenes de milers de milions d’euros per salvar els bancs i
especuladors.

Aprofiten la crisi per a retallar drets. Aquestes polítiques de retallades causen sofriment, pobresa, fam i fins i tot morts, i tot perquè la banca i els poders
econòmics seguisquen tenint grans beneficis a costa de les nostres vides.

Perquè ens han furtat la llibertat. Al capitalisme li sobren les llibertats i els drets de la majoria social. És un sistema que busca exclusivament el benefici
privat d’uns pocs i que ens porta inexorablement a una catàstrofe mediambiental i social d’abast incalculable.

Per a la majoria social aquesta crisi-estafa està significant un drama humà de grans proporcions. En canvi, per a una insignificant minoria suposa un gran
negoci. I quan es protesta, sempre obtenim la mateixa resposta: la repressió i criminalització del sindicalisme de classe i dels moviments socials. És un
sistema que necessita repressió per a mantindre’s i que ha de ser superat amb la lluita en el carrer.

La descomposició del règim sorgit de la Constitució del 78 es fa evident a causa dels mateixos elements presents en el seu naixement, que va tindre lloc en
contra del poble, està corroït per la corrupció i no té cap legitimitat. Els drets i llibertats ens han sigut sostrets per afavorir els interessos d’una minoria i
assegurar-ne els beneficis, els mateixos que ens han portat a aquest estat d’excepció social, a força de desmantellar l’educació i la sanitat públiques, de
reduir dràsticament les pensions dels nostres majors, d’apropiar-se els nostres habitatges i de tancar empreses, i despatxar milers de treballadores i
treballadors.

Els diferents governs se situen fora de la legalitat, converteixen en negoci els drets que tant van costar conquistar i donen suport a la corrupció, un fet
generalitzat però no independent del sistema econòmic, que forma part de l’estructura mateixa d’aquesta societat i és indispensable per al seu
desenvolupament. Tant els corruptors com els que es deixen corrompre formen part d’aquest sistema injust de producció i distribució de la riquesa.

Cridem els pobles perquè exercisquen la sobirania, alçant la veu de baix a dalt, democràticament, per construir un procés constituent que garantisca realment
les llibertats democràtiques, el dret a decidir i els drets fonamentals de les persones.

Des de la MARXA DE LA DIGNITAT 22-M, considerem que és important articular una mobilització unitària, massiva i contundent contra les polítiques que
atempten contra els drets humans i la justícia social.

Una mobilització contra el pagament del deute, per l’ocupació digna, per la renda bàsica, pels drets socials, per les llibertats democràtiques, contra les
retallades, la repressió i la corrupció, per una societat d’homes i dones lliures, una mobilització contra un sistema, un règim i uns governs que ens agraden i
no ens representen.

Exigim, per tant, que se’n vagen. Que se’n vaja el govern del PP i, també, tots els governs que retallen drets socials bàsics, tots els governs que col·laboren
amb les polítiques de la troica.

Per això fem una crida a omplir de dignitat i rebel·lia la capital de l’Estat espanyol, Madrid, el 22 de març. Aquest dia hi arribarem columnes de totes les
latituds de la Península a Madrid i convoquem els madrilenys i madrilenyes a eixir al carrer i incorporar-se a aquesta gran mobilització de la majoria social.

PAN, FAENA I SOSTRE
AL CARRER, QUE JA ÉS HORA

Share Button